jqueralt@plaerdemavida.cat a publié une critique de La Veritat sobre la llum par Auður Ava Ólafsdóttir (El Club dels novel·listes (Club Editor), #110)
No ens recuperem mai d’haver nascut
4 étoiles
Aquesta és la història d’una llevadora islandesa explicada per la seva neboda-néta. Una història que inclou moltes petites històries i anècdotes totes elles relacionades amb naixements, amb donar a llum. La llum és un concepte que es veu explicat doblement, ja que no solament apareix en l’acció de donar a llum sinó que també va íntimament lligat a les hores de llum i de foscor característiques de latituds altes com la d’Islàndia, on transcorre l’acció.
No és una novel·la amb l’estructura clàssica plantejament, nus i desenllaç sinó que va fluint i explicant en paral·lel el pensament de la protagonista, també llevadora, en l’actualitat i els papers que va deixar escrits la seva tia-àvia. Per tant, hi ha continus salts del passat al present i viceversa, dues històries simultànies, però que comparteixen força trets en comú.
M’ha agradat pensar en com deu ser Islàndia a l’hivern, tan diferent de l’estiu no …
Aquesta és la història d’una llevadora islandesa explicada per la seva neboda-néta. Una història que inclou moltes petites històries i anècdotes totes elles relacionades amb naixements, amb donar a llum. La llum és un concepte que es veu explicat doblement, ja que no solament apareix en l’acció de donar a llum sinó que també va íntimament lligat a les hores de llum i de foscor característiques de latituds altes com la d’Islàndia, on transcorre l’acció.
No és una novel·la amb l’estructura clàssica plantejament, nus i desenllaç sinó que va fluint i explicant en paral·lel el pensament de la protagonista, també llevadora, en l’actualitat i els papers que va deixar escrits la seva tia-àvia. Per tant, hi ha continus salts del passat al present i viceversa, dues històries simultànies, però que comparteixen força trets en comú.
M’ha agradat pensar en com deu ser Islàndia a l’hivern, tan diferent de l’estiu no solament pel clima sinó sobretot per les poquíssimes hores de llum i en el fet que deu ser difícil acostumar-s’hi venint de la nostra latitud. L’autora ens explica amb un llenguatge precís i senzill des de les coses més banals fins a les més transcendentals i emotives.
En resum, una lectura molt recomanable a la que potser li sobren algunes desviacions filosòfiques que, pel meu gust, no acaben d’encaixar.